Torredarques s’ha sumat als actes de l’emotiu Any Desideri Lombarte. El Saló Social va aplegar ahir un recital poètic a càrrec del Duo Recapte, que va fer un tast de l’obra poètica de l’escriptor matarranyenc més rellevant del segle XX. Una actuació on es van escoltar alguns dels versets més sonats d’en Desideri, com ara…
La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està morta. Està viva al carrer; val per anar a llaurar, i per a renegar i per anar a la font, i anar al…
Van les bruixes, van les bruixes, van les bruixes pels barrancs buscant fulles, collint herbes i gargulls dels espinalls. Poliol i herba pucera, te de roca als roquissalls. Van les bruixes, van les bruixes, van rebuscant pels solans. Van les bruixes, van les bruixes voreta del riu avall, collint joncs i gavarnera, plantatge, ortigues i…
Si lluny me’n vaig i de més lluny te miro i m’aixeco més alt, fugint de tu, te tinc molt més a prop i més t’estimo, sense enyor, sense enveja de ningú. Si mirada de prop se’t veu cruel i aspra i freda i amarga i malcarada, quan se’t mire de prop se’t veu la…
Rastre no dixaré, rastre no vull dixar: los ossos per al foc, la cendra pels bancals. Ni rastre del meu pas, ni rastre ni senyal. I tot quedarà igual per a sempre més mai. N’has deixat. I ben llarg… Hi ha poques paraules per a descriure l’experiència viscuda dissabte. La més correcta seria emoció. L’ermita…
Una pàtria tan rodona que de llevant a ponent, els dos braços estenent, la puguera abraçar tota i no me’n sobrare gens. Com una nòvia, estimada, blanca com flor d’ametler, dolça com mel de romer, com una espiga, granada, florida com un roser. Eixa pàtria que jo vull, eixa pàtria és la que tinc; la…
La mare mos va fer la maleta, mig plorosa, mig contenta. Lo vestit dels domenges, tres camises, la de portar, la nova i la vella. Les sabates als peus –no en teníem més que unes–. I el calaix que va quedar forro. A la cartera onze bitllets d’a cent i cap d’a mil i un…
Per a fer els meus versets trio paraules, les millors que conec i les més justes, d’una en una, com flors arreplegades per a fer-ne un pomet, posades juntes Busco paraules, les que més m’agraden, les que m’ixen del cor, les més precises, les més antigues que del cap me brollen, i unes i altres…
Desideri Lombarte i Arrufat va nàixer al Mas del Molinar, al terme de Pena-roja, l’Alt Matarranya, el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa.…
Són punxes panical, argilaga i agaó. Són herbes la melca, corrotjola i el morró. Són llegums la veça, la guixa i el cigró. Són arbres lo pi, roure i oró. Són bardisses esbarzer i vidalbó. I jo, plantat, sense raïls ni flors ni fulles, jo què sóc? El 7 de febrer de l’any 1937, en…
Quan no quedarà res, quan morts els rius blanquejaran les gleres, eixuts ullals, seques les fenasseres. Ofegat el caliu a les dures entranyes de la terra, quan no plourà ni nevarà a la serra. Quan ni un arbre hi haurà, ni cap garba de blat per les garberes, ni creixerà cap xop per les riberes.…
Celebrem l'Any Desideri Lombarte 