“Desideri Lombarte és més vigent que mai”

Torredarques s’ha sumat als actes de l’emotiu Any Desideri Lombarte. El Saló Social va aplegar ahir un recital poètic a càrrec del Duo Recapte, que va fer un tast de l’obra poètica de l’escriptor matarranyenc més rellevant del segle XX. Una actuació on es van escoltar alguns dels versets més sonats d’en Desideri, com ara…

Desideri Lombarte, a Fraga

La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està morta. Està viva al carrer; val per anar a llaurar, i per a renegar i per anar a la font, i anar al…

Desideri, de la mà de Túrnez & Sesé, al BarnaSants

Van les bruixes, van les bruixes, van les bruixes pels barrancs buscant fulles, collint herbes i gargulls dels espinalls. Poliol i herba pucera, te de roca als roquissalls. Van les bruixes, van les bruixes, van rebuscant pels solans. Van les bruixes, van les bruixes voreta del riu avall, collint joncs i gavarnera, plantatge, ortigues i…

Dels Molinars al Japó

Si lluny me’n vaig i de més lluny te miro i m’aixeco més alt, fugint de tu, te tinc molt més a prop i més t’estimo, sense enyor, sense enveja de ningú. Si mirada de prop se’t veu cruel i aspra i freda i amarga i malcarada, quan se’t mire de prop se’t veu la…

Una roella al cor, flor roja com la sang

Rastre no dixaré, rastre no vull dixar: los ossos per al foc, la cendra pels bancals. Ni rastre del meu pas, ni rastre ni senyal. I tot quedarà igual per a sempre més mai. N’has deixat. I ben llarg… Hi ha poques paraules per a descriure l’experiència viscuda dissabte. La més correcta seria emoció. L’ermita…

El dissabte declarem ‘Any Desideri Lombarte’

Una pàtria tan rodona que de llevant a ponent, els dos braços estenent, la puguera abraçar tota i no me’n sobrare gens. Com una nòvia, estimada, blanca com flor d’ametler, dolça com mel de romer, com una espiga, granada, florida com un roser. Eixa pàtria que jo vull, eixa pàtria és la que tinc; la…

Viatge en el temps amb ‘Quan érem emigrants’

La mare mos va fer la maleta, mig plorosa, mig contenta. Lo vestit dels domenges, tres camises, la de portar, la nova i la vella. Les sabates als peus –no en teníem més que unes–. I el calaix que va quedar forro. A la cartera onze bitllets d’a cent i cap d’a mil i un…